La Quarta Revolució Industrial: la Indústria 4.0
Al llarg de la història la indústria ha evolucionat fins el que es coneix hui com la Quarta Revolució Industrial. Aquest desenvolupament va començar amb la Primera Revolució Industrial en el segle XVIII, sent propiciada per la utilització de la màquina de vapor i l’energia hidràulica com a font d’energia i la mecanització dels processos.
La Segona Revolució Industrial, al final del segle XIX, va ser impulsada pel ferrocarril, l’electricitat i la producció en massiva.
En la Tercera Revolució Industrial, a finals del segle XX, es van concebre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s). Amb l’aparició de noves tecnologies es va modificar la manera de fer les coses, apareixent nous productes, nous processos i nous models de negoci, accelerant el canvi cap a una nova era.
La Indústria 4.0: l’empresa connectada
En l’actualitat estem immersos en un nou paradigma, la Quarta Revolució Industrial o el què es coneix com la Indústria 4.0, on s’ha evolucionat de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s), a la digitalització i la connectivitat global.
En la Indústria 4.0, la innovació, l’automatització i la incorporació de processos eficients suposen un salt exponencial en la capacitat competitiva de les empreses seguent les tecnologíes l’arrel de les estratègies de l’èxit industrial, el que demostra que són factors significatius per a mantindre una posició de lideratge.
Ens trobem davant un escenari on els clients estan interconnectats, amb potents fonts d’informació com són; smartphones, tablets, ordinadors i les tecnologíes vestibles (wearable technology), que influeixen en els seus hàbits de consum i no hi ha volta arrere a aquestes pràctiques.
Aquesta situació està provocant que els mètodes de producció es centren en les necessitats que plantegen els clients, per tal d’oferir-los un producte fet a mida amb processos de fabricació flexibles i involucrant a l’usuari en el disseny, permetent respondre a les expectatives d’aquests, adaptant-se ràpidament a les situacions canviants de les demandes.
https://www.youtube.com/watch?v=0fVvCgs8oQg
Les tecnologies digitals o habilitadors digitals permeten la fusió del món virtual amb al món físic creant un nou model de producció on tots els element són capaços de comunicar-se entre si, buscant una perfecta organització. Tots els moviments que realitzen els productes poden ser transferits com a informació i de manera autònoma els podran dir a les màquines quines operacions són necessàries i estan utilitzant-se.
Amb recursos i productes intel·ligents els objectes físics s’integraran a la perfecció en la xarxa d’informació. Tot açò, no solament beneficiarà la producció i comunicació interna de les empreses, sinó també a nivell extern, a l’intercanvi d’informació entre els agents implicats.
Les persones connectades col·laboraran entre si i, per tant, seran més productives, eficients i ràpides que les que actuen en solitari. Als treballadors se’ls assignaran treballs més especialitzats, per la qual cosa la formació contínua i l’adquisició de competències digitals transversals és de vital importància per a ser més eficients, conduïnt a una relació entre humans i màquines més natural.
Per tot l’anterior, mantindre un posicionament competitiu depén de la capacitat d’adaptació al canvi de les empreses, no perdent de vista la seua transformació digital permanent.
